Bio

Cantautor de tròba occitana / Chansonnier (ACI) de chanson occitane / Occitan Songwriter

Formulas de concèrt :

  • Espectacle « Languiment » en duet damb lo poli-instrumentista Chokri Trabelsi (laüt, guitarra, percussions) formula principau
  • Espectacle « Languiment » en solo (guitarra, piano, cajon-pedala, charleston, tambor) formula segondària
  • Lo duet « Elimberri » damb lo cantaire basco Pantxix Bidart
  • Lo duet « Jardins secrets » damb la cantaire catalana Agathe Catel
  • L’espectacle poesia e cançon « Camin de Lutz » damb la poetessa Paulina Kamakine
  • Lo duet occitan-orientau NOUBALÒTCHA

Formules de concert :

  • Spectacle « Languiment » en duo avec le poly-instrumentiste Chokri Trabelsi (oud, guitare, percussions) formule principale
  • Spectacle « Languiment » en solo (guitare, piano, cajon-pédale, charleston, tambour) autre formule possible
  • Le duo « Elimberri » avec le chanteur basque Pantxix Bidart
  • Le duo « Jardins secrets » avec la chanteuse catalane Agathe Catel
  • Le spectacle poésie et chanson « Camin de Lutz » avec la poétesse Pauline Kamakine
  • Le groupe occitanoriental NOUBALÒTCHA

GASC

Cantautor originari d’Aush, en Gasconha, neishut en 1986, Primaël qu’inscriu la soa òbra dens l’eretatge viu de la tròba occitana : ua cançon d’autor poetica e engatjada qui escriu e interpreta en gascon, francitan, catalan e castelhan.

Format au piano desempuish l’atge de cinc ans, descobreish la guitarra e l’acordeon a l’adolescéncia. Creish dens ua familha on cantar es ua tradicion e on la cançon francesa ocupa ua plaça centrau. Plan lèu, las sonoritats deu flamenco e de la rumba, portadas per las comunautats andalosas e gitanas dens las pòsterlas d’Aush, que marcan prigondament lo son imaginari musicau.

Installat a Tolosa entà hèr estudis de letras, qu’entameja mantuas collaboracions damb artistas de tot escantilh, e mes que mes damb musicians de las comunautats magribinas, cabilas e arabas. Aqueths escontres que neurishen la soa escritura e afinan lo son gost peu dialòg entre las culturas.

L’escritura s’impausa naturau, purmèr en francés, puish en gascon, lenga qui parla desempuish l’atge de tretze ans. Aqueth dialècte occitan que vad per eth un espaci de libertat e d’exploracion, on e teish ponts entre la cançon francesa, las melopèas ibericas (fado, flamenco, rumba catalana), los ritmes latinoamericans (bossa nova, trova cubana, jazz) e las influéncias orientaus. Ua estada de mantuns ans au Liban aprigoneish aquera recèrca, neurint la soa coneishença de las culturas e musicas arabas e lo tornant ligar damb las honts d’Al-Andalus, on los trobadors e tirèn l’inspiracion de la chanso.

Au mes de seteme de 2025, qu’es convidat per Francis Cabrel a participar a la cançon Un gramme de terre, dedicada a la defensa de las lengas minoritàrias, on e representa l’occitan au costat d’artistas engatjats per d’autas lengas ditas regionaus parladas en França.

Cantaire deu languiment — la saudade occitana — Primaël qu’explòra dens las soas composicions l’intime e l’univèrsau. Entre marmús e crit, entre desespèr e volontat de luta, que balha votz a las tensions deu noste temps. La defensa de la lenga occitana vad atau lo miralh d’un engatjament mes larg : preservar la diversitat culturau e naturau e afirmar la fragilitat e la dignitat deu mond viu.

Lo son univèrs, a l’encrotzada deus camins, evòca Caetano Veloso, Souad Massi, Lhasa de Sela o enqüèra Moussu T e Lei Jovents.

FR

Auteur-compositeur-interprète originaire d’Auch, en Gascogne, Primaël, né en 1986, inscrit son œuvre dans l’héritage vivant de la tròba occitana : une chanson d’auteur poétique et engagée, qu’il écrit et interprète en gascon, francitan (français créolisé d’occitan, typique du sud de la France), catalan et espagnol.

Formé au piano dès l’âge de cinq ans, il découvre à l’adolescence la guitare et l’accordéon. Il grandit dans une famille où le chant est une tradition et où la chanson française occupe une place centrale. Très tôt, les sonorités du flamenco et de la rumba, apportées par les communautés andalouses et gitanes dans les pousterles d’Auch, marquent profondément son imaginaire musical.

Installé à Toulouse pour ses études de lettres, il entame de nombreuses collaborations avec des artistes de tous horizons, et notamment avec des musiciens issus des communautés maghrébines, kabyles et arabes. Ces rencontres nourrissent son écriture et affinent son goût pour les dialogues entre les cultures.

L’écriture s’impose naturellement, en français d’abord, puis en gascon, langue qu’il parle depuis l’âge de treize ans. Ce dialecte occitan devient pour lui un territoire d’exploration et de liberté : il y tisse des passerelles entre la chanson à texte française, les mélopées ibériques (fado, flamenco, rumba catalane), les rythmes latino-américains (bossa nova, trova cubaine, jazz) et des influences orientales. Son séjour de plusieurs années au Liban approfondit encore cette quête, nourrissant sa connaissance des musiques et des cultures arabes, et le reconnectant aux sources d’Al-Andalus, où les troubadours puisèrent l’inspiration de la chanso.

En septembre 2025, il est convié par Francis Cabrel à collaborer à sa chanson Un gramme de terre, dédiée à la défense des langues minoritaires, afin d’y représenter l’occitan aux côtés d’artistes militants pour d’autres langues régionales parlées en France.

Chantre du languiment — cette saudade occitane — Primaël explore dans ses compositions l’intime et l’universel. Entre murmure et cri, désespoir et élan de lutte, douleur et douceur, il donne voix aux tensions de notre époque. La défense de la langue occitane devient ainsi le reflet d’un engagement plus vaste : préserver la diversité culturelle et naturelle, affirmer la fragilité et la dignité du vivant.

Son univers, à la croisée des chemins, évoque Caetano Veloso, Souad Massi, Lhasa de Sela ou encore Moussu T e Lei Jovents.

Prèmis :

  • Laureat « Coups de Pousse » festival Détours de Chant (repertòri Primo Gaouzi), Tolosa 2024
  • Co-laureat Prèmi Voix du Sud – Fondation La Poste 2023
  • Festival Mùsica i Lletra de Xàtiva en Espanha : Prèmi « Al Vent » de la melhora cançon en catalan, Prèmi de la melhora musica e Prèmi deu public (junh de 2021)
  • Medalha de Vermelha de l’Acadèmia deus Jòcs Floraus de Tolosa en categoria « cançon poetica » per la cançon « Amna latina » (mai de 2020)
  • 1èr prèmi deu festival de cançon d’autor Petit Festival de Benicarlò (junh de 2017)
  • Medalha de Vermelha de l’Acadèmia deus Jòcs Floraus de Tolosa en categoria « cançon poetica » per la cançon »Lua » (mai de 2017)

Formacions :

  • Repertòris Voix du Sud, julhet de 2023
  • Rencontres d’Astafòrt, Voix du Sud, octòbre de 2022

Prix :

  • Lauréat « Coups de Pousse » Festival Détours de Chant, (Répertoire Primo Gaouzi), 2024
  • Prix Voix du Sud – Fondation La Poste 2023
  • Concours du festival Mùsica i Lletra de Xàtiva en Espagne : prix de la meilleure chanson en catalan, prix de la meilleure musique et prix du public, juin 2021
  • Médaille de l’Académie des Jeux Floraux de Toulouse en catégorie « chanson poétique » pour la chanson Amna Latina, mai 2020
  • 1er prix du festival de chanson d’auteur Petit Festival de Benicarlò (Espagne), juin 2027
  • Médaille de vermeil de l’Académie des Jeux Floraux de Toulouse en catégorie « chanson poétique » pour la chanson « Lua », mai 2017

Formations :

  • Répertoire, Voix du Sud, juillet 2023
  • Rencontres d’Astaffort, octobre 2022

CAT

Cantautor originari d’Aux, a la Gasconha, nascut el 1986, Primaël inscriu la seva obra en l’herència viva de la tròba occitana: una cançó d’autor poètica i compromesa que escriu i interpreta en gascó, francitan (aquest francès criollitzat per l’occità, típic de la parla del sud de França), català i castellà.

Format al piano des dels cinc anys, descobreix la guitarra i l’acordió durant l’adolescència. Creix en una família on cantar és una tradició i on la cançó francesa ocupa un lloc central. Ben aviat, les sonoritats del flamenc i de la rumba, portades per les comunitats andaluses i gitanes als carrers d’Aux, marquen profundament el seu imaginari musical.

Instal·lat a Tolosa per cursar estudis de lletres, inicia nombroses col·laboracions amb artistes de diversos horitzons, especialment amb músics de les comunitats magribines, cabiles i àrabs. Aquestes trobades alimenten la seva escriptura i consoliden el seu gust pel diàleg entre cultures.

L’escriptura s’imposa de manera natural, primer en francès i després en gascó, llengua que parla des dels tretze anys. Aquest dialecte occità esdevé per a ell un espai de llibertat i d’exploració, on teixeix ponts entre la cançó d’autor francesa, les melodies ibèriques (fado, flamenc, rumba catalana), els ritmes llatinoamericans (bossa nova, trova cubana, jazz) i influències orientals. La seva estada de diversos anys al Líban aprofundeix aquesta recerca, nodrint el seu coneixement de les cultures i músiques àrabs i reconnectant-lo amb les arrels d’Al-Àndalus, font d’inspiració de la chanso dels trobadors.

El setembre de 2025 és convidat per Francis Cabrel a participar en la cançó Un gramme de terre, dedicada a la defensa de les llengües minoritàries, on representa l’occità al costat d’artistes compromesos amb altres llengües dites regionals parlades a França.

Cantant del languiment —una forma occitana de saudade— Primaël explora en les seves composicions l’àmbit íntim i l’universal. Entre el murmuri i el crit, entre el desencís i la voluntat de lluita, dona veu a les tensions del nostre temps. La defensa de la llengua occitana esdevé així el reflex d’un compromís més ampli: preservar la diversitat cultural i natural i afirmar la fragilitat i la dignitat del món viu.

El seu univers, a la cruïlla de camins, evoca Caetano Veloso, Souad Massi, Lhasa de Sela o Moussu T e Lei Jovents.