(mot e son de Primaël Montgauzí)
Mes enlà deu desèrt
Mes enlà deu silenci
Mes lonh a l’endarrèr
D’un camin que camina
Enlà de l’orizont
Que dessenha las dunas
Enlà de l’orason
Pujant cap a la lua
Caminant, caminant
Vam caminant…
E mes enlà deus teits
De la vila sens astre
Fòrça lonh de las leis
Qu’empresonan o caçan
Enlà de l’auceron
De tant libra volada
E mes enlà deus plors
Deus que son dins la gàbia
Caminant…
Mes enlà deu desèr
Enlà deus tius silencis
Un pòc a l’endarrèr
De tas mans que se tenden
Mes enlà d’aqueth cant
E d’aqueth crit de luta
Mes enlà de la sang
Dins la rua caijuda
Caminant…
Français
Cheminant
Par-delà le désert
Par-delà le silence
Un peu plus loin derrière
Un chemin qui s’avance
Par-delà l’horizon
Qui dessine les dunes
Par-delà l’oraison
Qui monte vers la lune
Cheminant, cheminant
Nous allons cheminant
Et par-delà les toits
De la ville sans astre
Loin de toutes ces lois
Qui emprisonnent ou chassent
Et par delà l’envol
De l’oiseau de passage
Par-delà la révolte
De ceux qui sont en cage
Cheminant…
Par-delà le désir
Par-delà tes silences
Un peu plus loin derrière
Une main qui s’avance
Et par-delà ce chant
Et ce cri de lutte
Et par-delà le sang
Tombé dans la rue
Cheminant…